PASSEIG SANT JOAN

Reforma interior d’un habitatge

Reforma d’un pis de 85m2 situat a la part alta del Passeig de Sant Joan. Edifici dels anys 1950s, amb distribució molt compartimentada. Es busca la màxima fluïdesa dels espais: s’opta per obrir la cuina i eliminar l’efecte passadís, així com optimitzar l’àmbit dels banys per aconseguir dues peces completes. L’ús del parquet de roure natural, en diferents direccions, la il·luminació dels fals sostre permet desdibuixar la direccionalitat dels espais.

El punt més destacat d’aquest pis és el magnífic menjador amb vistes sobre el Passeig de Sant Joan. A causa de les limitacions imposades per la geometria irregular del pis, s’opta per intentar apropar la cuina al menjador, desdibuixant al màxim possible el llarg passadís, al final del qual s’arriba al menjador.

Per això, s’opta per obrir la cuina al passadís, enderrocant l’envà que els separava per apropiar-se’n. Aquesta operació es completa mitjançant el mobiliari i el paviment de la cuina. Així, s’estira l’enrajolat del terra i la zona de tamborets cap el corredor. Igualment, el mobiliari de paret la cuina com l’enrajolat del frontal va més enllà del seu àmbit i colonitza part del passadís en direcció al menjador. Aquest frontal es dissenya com una tapís irregular, canviant, fent una composició de quatre variants del model base de la rajola. Amb aquest gest de continuació del moble-rajola es desactiva la sensació d’un llarg corredor i la continuïtat menjador-cuina és més evident.

El client requeria dos banys amb dutxa, quan originàriament només n’hi havia un que en tingués. Per això, s’ajusta l’espai d’accés i s’opta per la màxima compacitat de les peces, sense reduir els amples del passadís. Gràcies a les portes correderes dels banys i al mobiliari fet a mida s’aconsegueix uns espais pràctics. Als banys predomina la rajola de to gris clar per donar llum i amplitud, tot i que en alguns punts singulars, se subratllen amb un enrajolat d’un verd-grisós molt neutre, color que es repeteix en banys i cuina.

S’utilitzen diferents alçades de sostres per intentar desdibuixar les cantonades i fer els espais més fluids. Des del rebedor, on es té la màxima alçada, comença un joc de fals sostres a diferent cota. Aquest canvi d’alçada lliure intenta desdibuixar cantonades, tot introduint noves direccionalitats i, en alguns casos, reforçant-les amb il·luminació indirecta creant unes fites singulars. Aquest efecte, que es vol aconseguir per dalt amb els fals sostres, es reforça després per baix, al paviment. Així, el parquet de roure de lama ampla es col·loca en diagonal creant més fluidesa entre els diferents espais. Es concatenen diferents direccions de parquet i enrajolat per anar eixamplant els límits de les diferents estances.

Gran part del mobiliari de cuina, banys, habitació principal i menjador són fets a mida i dissenyats per estudiBLAT.

COL·LABORADORS:
Fotografia: Del Rio Bani

Any: 2020
Localització: Barcelona
Superfície: 85
Tipus: habitatge
estat previ
Estudi Blat